Hola! Benvingut/da a Kanela Fina :)
Sóc la Montse (pronunciat /ˈmon.sÉ™/), la cara darrere d’aquest bloc. Aquest espai és un projecte que vaig crear sense cap finalitat particular, sinó per organitzar receptes i potser inspirar o ajudar a un altre aficionat a la cuina. A poc a poc, s’ha anat convertit en més que un catàleg de receptes. Kanela Fina és un un espai on comparteixo la meva passió per cuinar, viatjar i explorar altres cultures. És un racó on escric sobre els meus llibres preferits, les meves idees i experiències i la meva perspectiva. Kanela Fina m'ha animat a mirar més enllà, a imaginar, a somiar, a atrevir-me, a trobar la meva veu, a treballar.
Sempre m'he sentit atraiguda pel món de la gastronomia, pensava que havia de ser cuinera o maître patissier per parlar-ne o escriure-hi. Mai vaig pensar que podia fer fotogràfies del que cuino, que existia la fotografia culinària, i que puc aprendre i practicar. Els ànims de familia i amics, un munt de vídeos sobre fotografia de menjar i la motivació per aprendre més, han demostrat que puc anar tan lluny com vulgui. Tot just estic començant.
Des de que tinc memòria, el menjar ha estat un sinònim de plaer, però també de comoditat, felicitat i llargues converses. Sovint, rocordo com la meva àvia solia preparar plats deliciosos i fragants típics del sud d'Espanya a la seva minúscula cuina per a tota la família. Avui, encara recordo el sabor de tots els seus plats. Moltes vegades m'arrepenteixo de no haver-li donat més importància llavors. Quan es va posar malalta i va deixar de cuinar, va ser el meu pare qui em va inspirar a cuinar amb el que tinc a mà, sigui el que sigui. El meu pare fa la pizza més inusual i sorprenent, la qual sempre prepara quan estic de visita. És una de les coses que podria menjar cada dia durant la resta de la meva vida. Mentre estava a la universitat, la cuina i els postres van convertir-se en la meva salvació entre exàmens i llargues tardes estudiant.
​
Al llarg dels anys, he après, he progressat i he millorat. Sempre he cuinat per plaer. Tot i això, no vaig aprendre el significat veritable de "cuinar per plaer" fins que vaig començar a cuinar pel meu marit. Cuinar per a la meva família és com expresso el meu afecte, posu molt d'esforç en fer el millor que puguin oferir les meves dues mans. Crec que la cuina té espai i veu per a tothom i per a totes les cultures. Sóc algú que no pot menjar el mateix dues vegades seguides, cada nit és una cuina diferent. No ho voldria de cap altra manera.
Kanela Fina (escrit correctement"canela fina") és una expressió espanyola que significa que alguna cosa és exquisida o de bona qualitat. Vaig decidir posar-li així perquè sempre he tingut una fascinació inexplicable per la canela. El meu germà utilitza molt l’expressió i sempre penso en ell quan ho dic! Vaig decidir honorar el meu marit, Mr. K, canviant la C de canela per la K. Curiosament, els meus sogres tenen un arbre de canyella, cosa quasi impossible a Europa, però bastant comuna a l'Índia.
Kanela fina representa totes aquelles coses que em donen alegria: una beguda amb un ruixat de canyella, un llibre que em faci pensar, mossegar un brioix tou, l’olor d’herba acabada de tallar, posar els peus devant de la xemeneia, estirar al matí. , o perdre'm en una ciutat nova, idealment amb molts arbres, plantes i flors.
Aquest és l'espai on espero recordar les petites coses de la vida, però també algunes de les millors queixalades que he tingut el plaer de menjar. Espero que aquest petit racó et faci sentir fam i que puguis conquerir tot el que et proposis :)
Amb molt d'amor,
​
​
Montse
